pedrapintada

En el pis de sobre on jo visc (el segon segona) hi pastura una manada de ponis. Dediquen la major part del temps a menjar i a rumiar, però de tant en tant es posen a córrer en una mena de cursa, simplement pel goig de viure i trotar junts

Recordo coses de quan era petit, però poques. Perquè els primers anys són un misteri, fins al punt que –si no fos per les histories que expliquen els més grans, i les fotografies – podria pensar que no en vaig ser mai, de petit.

Avui, precisament avui, hem visitat el Trinity College, a Dublín. Tenen una exposició que tracta d’un llibre, i aquest llibre és el llibre de Kells.

Sant Toribi, abans de ser sant, es deia solament Toribi. De jove va decidir marxar a Terra Santa, on hi va trobar un fragment gran de la creu de Jesucrist. Estem en el s.V.

Va traginar el fragment fins prop de Potes, que cau al bell mig dels Picos d’Europa, i aquí va fundar un monestir que avui en dia es diu San Toribio de Liebana. El fragment de la creu és prou gran per fer la competència als fragments, també grans, de Roma, Jerusalem i Santiago de Compostela.

Una bandada de vaixells es gronxen en la badia. Semblen personatges o animalets atents a la direcció del vent, perquè tots tenen el morro ensumant el mateix lloc. Alguns, sobre tot els més grans, tenen un radar, que és una mena d’ull que va voltant i voltant i que fan servir per descobrir qualsevol signe de vida que rodi per allà.

Primer son les pedres, que les culls talment com un miop o un deficient,  mirant-les  de molt a prop perquè elles, tot i fluixet, et reclamen. De vegades et reclamen per la seva singularitat,  o altres cops és el contrari, busques la pedra anònima : como tu piedra pequeña, como tu. És una qüestió que no sé si depèn d’ella o de mi, però és així. Quan la tens a la ma ja és com un pollet petit

Cansat de tenir que detallar l’assumpte en la casella “assumpte” que em demana constantment el meu Gmail, tinc confeccionada una llista de “assumptes” que em permeten superar aquesta primera casella i així poder anar directament a l’escrit, que és com dir anar directament al grà. Per si vos serveixen, les paraules-assumpte que tinc en estoc són les següents :