Pedrapintada

He rebut una postal amb la fotografia d’un nan de jardí amb un fanalet. Has estat tu? Digues.

Avui he vist que em passo els dies mirant d’inventar maneres de remenar les paraules i ara mateix me n’adono que res em lliurarà ni de la feina ni de l’atzar.

Quan naixem, algú hauria d’explicar-nos que formem part de l’estratègia de la vida per perpetuar-se ella mateixa, i que per tant el meu naixement és un bon auguri en aquest sentit.

Però de seguida veiem que l’èxit de la vida ja estava ben afermat abans, en el cas dels humans; vull dir que ja hi ha molta gent, per aquí.

De tant mirar i mirar pedres he acabat veient-les com a coses vives. I ja no puc tornar enrere. L’atenció té fuites inexplicables i ara la pedra té una història, com totes les altres cançons que conec.

En Nico em diu: no facis cap pregunta si no en saps abans la resposta. Però a mi em sembla que no li va bé a la vida, a en Nico.

He llegit que el sol, que aún no està muy alto, atrapa a un pájaro por el extremo de las alas y convierte las plumas que hay ahí en brillantes virutas de hielo.

En Jofre te un temperament fi i s’encalla en un fotimer de detalls. Li van explicar que Atenea va néixer d’un mal de cap de Zeus, i ell, en Jofre, cada cop que té mal de cap explora el seu voltant per mirar de descobrir alguna novetat. Un mal dia vaig amagar un ou kinder sota el seu coixí, i  es va formar un bon guirigall, a casa.

La versió llarga del que ha succeït avui és: res

Et parlo directament al cap, just arran d’orella, fluixet, per no espantar els ocells que hi tens a dins.

GPS. Emergència 1.

El meu gps te un virus i em desorienta expressament. Podria tractar-se d’un virus inventat per algú que vol fer pedagogia activa fins que comprenguem que potser no som on creiem que som. El virus del meu gps es despenja amb el xat entre el pilot de l’avió (que es diu Papa Tango Charly) i la torre de control.