Spread the love

PEDRA CASTELL DE MONFORT 2.


Som a desembre de 2003. En sortir del teatre recullo el prospecte de l’obra que he vist. Hi diu moltes coses, però una en concret és aquesta: DIE WUNDERLICHE GASTEREI. En una mateixa època vivien una botifarra negra i una botifarra blanca, i la botifarra negra va convidar la botifarra blanca a casa seva. Quan va ser l’hora de dinar, la botifarra blanca va dirigir-se contenta a casa de la botifarra negra, però del llindar de la porta estant va veure, a cada un dels esglaons de l’escala, tot de coses estranyes.

PEDRA TOSSA DE MAR 2. 2008.06.

Tot i que no parla sabem que pensa tonteries.

PEDRA PLATJA DE BLANES 4. 2009.03.07.

Fins al dia d’avui he tingut 8 cotxes.

Desprès del 2CV, que va ser el meu primer cotxe, vaig començar a fer volar estels. Els primers eren de canyes i paper fi. En el maleter del Dyane 6 (que va ser el següent cotxe) n’hi tenia sempre un, d’estel. Formava part del kit d’emergència (amb les cerveses, l’harmònica, els mocadors de paper, etc.). L’estel del cotxe és diferent dels altres estels que tinc, perquè es tracta d’un estel, diríem, de campanya.

PEDRA CALA MICA 2. Menorca. Agost de 2008.

No es una pedra. Es un tros de vidre que el mar i la sorra han anat fregant i polint. Sembla mentida : amb la sorra fosa se’n fa vidre. No ha perdut res en el seu viatge. Ha guanyat en novetats.

PEDRA CABO ORTEGAL 1. Lugo. 2008.08.

 


Del desastre ja quasi no ens en recordem. Naufragi discret i definitiu. N’hem recuperat algunes coses. Unes tisores, mitjons, unes cerveses. També píndoles per aprimar, però no tenim menjar per empassar-nos-les. Fa dies que no veiem cap vaixell. De totes maneres, quan passen, passen molt lluny; son solament una taqueta a l’horitzó.

PEDRA LASCAUX 5. 2 de maig de 2008.

En Joan Vinyoli.

“…I què faré de mi
si ja no sé com expandir-me?
Com aniria més enllà d’on sóc?
I què m’espera que no sigui vent
efímer que passa?
Per això visc en desenfrè quiet
parlant del foc o de la pedra o dels núvols.”

No m’estranya gens, a mi.

PEDRA PLATJA DE LAS CATEDRALES 2. Ribadeo. Lugo. Agost de 2008.

En Tomàs em regala un mini text d’Enric Casasses, que diu : “d’aquí dos o tres-cents anys et trobaràs perfectament. Seràs la tarda.”

D’acord. Tinc paciència.