Spread the love

CARIÑO

 

Rentàvem la roba a la cuina, un cop a la setmana, en un safareig. Els altres dies el safareig dormia tapat per una fusta. Érem vuit germans, a casa, i una senyora ajudava en les feines del dia a dia i, per tant, també en les feines tan feixugues de la bugada de tanta gent. Conxita.

Un dia, a casa, va aparèixer una màquina de rentar la roba. Aquell dia la Conxita es va passar el matí asseguda en una cadira, davant de la rentadora, mirant com la màquina anava fent la (seva) feina, com giraven les camises, empaitant els mocadors i les samarretes; les onades; la tramuntana mirada per una finestra rodona. D’això se’n diu encís.

Però la nostra mare no perdonava i va explicar-li que hi havia feina en un altre cantó i que la feina que l’esperava en un altre cantó, s’estava acumulant. I es va acabar el mirar la rentadora, les onades i tot plegat. D’això potser se’n diu desencís.

Aquest capítol no ha quedat mai tancat adequadament i deu ser per això que la meva rentadora, que ara gira i xiula i fa onades, em reclama una explicació. Potser un encís, altre cop. O potser les vides ja és així com roden.

– Collida a Cabo Ortegal, Cariño, Coruña. 2008.08

– És la pedra nº 155 del catàleg

– plantada en el santuari de Montgarri, Vall d’Aran. 2013.08.22

Deixa el teu comentari